La producció editorial catalana és notable i abasta tots els camps de la literatura i de les publicacions dedicades a l'ensenyament. Hi ha una àrea, però, que hi és pobrament representada: la que inclou els llibres de text en català per a les carreres universitàries científiques i tècniques. No podria parlar-se de normalitat lingüística si els llibres de consulta i estudi en català quedessin limitats als ensenyaments elemental i mitjà. La disponibilitat de llibres de text universitari en català és una fita necessària per a la normalització de la nostra llengua. Tanmateix, diversos factors han impedit que es pogués dur a terme. Per una banda, la dificultat de la mateixa traducció científica, atès que els principals llibres de text de les carreres científiques i tècniques solen ser obres escrites en anglès. Per una altra, la poca rendibilitat que la indústria editorial veu en la publicació de llibres d'aquest tipus, ateses la seva reduïda difusió i la constat i necessària renovació de les obres.
     Gairebé cada disciplina científica disposa d'algun llibre bàsic que és internacional. Solen ser textos de reconeguts especialistes que han tractat amb rigor i un excel·lent domini de la matèria els aspectes necessaris per a la comprensió bàsica dels temes. Són obres que, a l'experiència dels autors, uneixen una qualitat didàctica excel·lent. Alguns llibres han esdevingut clàssics a còpia de fer-se'n edicions successives, que incorporen els darrers avenços en aquell camp. De vegades l'obra ha sobreviscut als autors que la iniciaren, però es manté pel treball de deixebles o col·legues dels autors originals, dels quals han pres el relleu. A més de ser una eina essencial en la formació dels estudiants, aquests llibres solen ser obres de referència que se segueixen consultant al llarg de la carrera professional, en la investigació i en la docència. Un estudiant de la Universitat de Harvard, a Cambridge (Massachusetts), un altre de la Sorbona, a París, o un de la Universitat de Salamanca és possible que segueixin les seves classes de física, de química o de matemàtiques, amb l'ajut del mateix llibre de text. L'única diferència serà la llengua en què el llibre està publicat, la respectiva de cadascun. Els estudiants de les universitats de les terres de parla catalana, en canvi, han de recórrer habitualment a llibres publicats en llengües que no són la seva; la majoria de les vegades en castellà.
     Durant la dècada de 1990 es féu algun intent per pal·liar aquesta situació. La Comissió per a l'Estímul de la Cultura Científica, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que actuà des del 1989 al 1995, inicià la publicació d'una sèrie de llibres que eren traduccions al català de textos universitaris bàsics. El seu objectiu era posar-los a l'abast dels estudiants universitaris de les carreres científiques o tècniques de les terres de parla catalana. La traducció al català la feren especialistes en cada matèria i es comptà amb l'assessorament lingüístic i terminològic de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i del TERMCAT. Aquesta iniciativa fou també un esperó per al desenvolupament de nous termes catalans en unes àrees del coneixement que contínuament en reben a partir d'altres llengües, principalment de l'anglès.
     Dins d'aquesta iniciativa, van traduir-se els següents títols: (a) Física, de P. A. Tipler, Editorial Reverté, 1994. Traducció de la tercera edició nord-americana, feta per David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l'IEC. També s'encarregà de coordinar-ne l'edició. (b) Calculus. Càlcul infinitesimal, de M. Spivak, Editorial Reverté, 1995. Traducció de la segona edició nord-americana, feta per Carles Casacuberta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. En coordinà l'edició Manuel Castellet, catedràtic de Geometria i Topologia de l'esmentada Universitat i membre de l'IEC. (c) Introducció a la microbiologia, de J. L. Ingraham i C. A. Ingraham, Editorial Reverté, 1999. Traducció de la primera edició nord-americana, feta per un equip coordinat per Ricard Guerrero, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona i membre de l'IEC, i revisada per Mercè Piqueras, aleshores vocal de lexicografia de la Societat Catalana de Biologia.